T'escric el que vulguis

només m'ho has de dir

Una imperiosa necessitat

De vegades tens aquella imperiosa necessitat de donar un cop de mà a algú que aparentment no forma part de la teva vida d’una forma habitual.

Segurament tu mai llegiràs això ni sabràs que t’ho he escrit però tu avui m’has fet adonar que com a humans que som o se suposa que som, tenim una part d’humanitat que, en diferents graus, vol sortir de tant en tant a fer una ullada. I aquesta mica d’humanitat que tothom deu considerar normal però que cada cop està menys de moda, és allò que ens distingeix de la resta d’espècies (a priori). Repeteixo, en diferents graus, és a dir, alguns més que altres, que la humanitat és molt escassa.

I avui, no sé perquè, he sentit una necessitat brutal de dir-te: ei, estic aquí, demana’m el que vulguis, vull ajudar-te. I ho he fet, però amb la boca petita, molt petita, perquè el meu cap em deia que no era jo qui t’havia d’ajudar, que tu ja tens la teva vida, i imagino que deus tenir a qui recórrer quan tens un problema. Però jo vull ser-hi, a la teva vida. No sé perquè, però vull ser-hi, i per això sento que vull ajudar-te. Perquè diria que jo també et vull a la meva vida.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: