T'escric el que vulguis

només m'ho has de dir

Archive for the category “Uncategorized”

Sembla que sí

La vida ens posa a prova de tant en tant. I jo tinc la sensació que els últims mesos, 3 o 4, visc en una prova constant. Noto que cada dia és completament diferent a l’anterior, i vista la tendència, vaig a dormir sabent que l’endemà serà completament diferent al dia que s’acaba. I què faig? Doncs ho gaudeixo. Tant com puc.

Algú diu que és més divertit, d’altres diuen, ostres quina mandra, amb lo bé que s’està vivint amb tranquil·litat. Segurament sí. Però si no visc ara en aquesta mena de muntanya russa, quan ho faré? Ho gaudiré fins al final. Sortir de l’anomenada zona de confort té els seus riscos però és molt més emocionant viure així que assegut al sofà, no?

Les raons per les quals la meva vida està en aquest punt d’incertesa constant me’ls guardo per mi. Només us diré que m’ho estic passant molt bé!

Anuncis

Ja no són el que eren

Aquesta nit passada hem canviat l’hora, a les 3 eren les 2 com es diu popularment. Les raons especialment econòmiques del canvi d’hora cada sis mesos ja les sabem però avui, avui ha estat diferent. El canvi d’hora d’aquesta tardor ha estat fred (i no ho dic per les temperatures, que han baixat fins a punts realment freds…). Ho dic perquè ara els canvis d’hora són senzills, simples, fàcils, immediats. Ja no hem de fer res. No hem de canviar l’hora d’enlloc.

Anys enrere, i no fa pas masses, el canvi d’hora suposava una espècie de desfalc emocional i temporal que havies de solucionar en només un diumenge. Avui no, perquè ja no l’has de canviar l’hora, es canvia sola. Els telèfons mòbils, que són els nostres despertadors, canvien sols l’hora perquè ho fan via internet. Recordo quan abans ens entreteníem a canviar l’hora de tots els rellotges de casa, els de mà fent rodar aquella petita peça que rodona que costava una mica, els de paret, despenjant-los i comprovant que hi has posat l’hora correcte… era com el ritual de cada sis mesos.

Ara visc amb un telèfon mòbil i una tele que canvien sols l’hora i no tinc cap rellotge de paret que funcioni (culpa de les piles, que es gasten massa ràpid). Tampoc utilitzo rellotges de mà, així que avui, per mi, ha estat un dia més. Ni tan sols he notat que he dormit una hora més (benvinguda sigui!), però m’he llevat a l’hora que m’havia de llevar (hora nova). 

En fi, que per mi els canvis d’hora han perdut tota la gràcia, ja no són el que eren. 

Tot va molt millor si estem contents

Ho diu un dels temes, “Tots som els millors”, de l’últim disc de Pau Vallvé que, sigui dit de passada, és una obra d’art (De bosc, es diu). I la frase encara continua dient “tots estem contents si ens va millor”. 

Hi ha una altra frase molt bona que diu que la vida és allò que et passa mentre esperes que et passi alguna cosa. Per qüestions que no venen al cas, jo no fa massa anys que visc així, aprofitant el moment, gaudint de cada petita cosa que em passa. Perquè la vida és molt bonica i si ens passem els dies, els mesos, perseguint objectius i patint només per arribar “allà”, ens perdem tota una llista de detalls preciosos que són excepcionals i que hauríem de valorar.

No us encanta llevar-vos d’hora i notar com l’aire xoca contra la vostra cara i el sol penetra en els vostres ulls? A mi sí. M’encanta notar que estic viva i que hi ha mil històries per descobrir, mil llocs on anar i mil persones per conèixer. 

Perquè passi el que hagi de passar, ja passarà, sigui bo o dolent. Però ja passarà. I tornant al títol d’aquesta entrada, tot va molt millor si estem contents. A veure si n’aprenem, que falta ens fa. 

 

 

Un dia com avui a Sant Sadurní d’Anoia

El dia del Pilar a Sant Sadurní ningú recorda la “fiesta nacional”, no hi ha cap bandera per enlloc, ni tan sols enguany, que sembla que els ànims estan més caldejats. El 12-O sadurninenc es tenyeix de cava i bombolles. És la festa de les caves. El poble està ple de gent, venen de tot arreu, però majoritàriament de la província de Barcelona. Les caves de Sant Sadurní obren les seves portes a tothom qui vulgui visitar-les gratuïtament. I, què voleu que us digui, es fa una festa bonica i simpàtica. 

Ho visc fa uns anys des de dins, des del funcionament d’una cava, des de les pròpies visites. Tinc el plaer d’ensenyar les caves a qui les vol visitar el 12 d’Octubre. I m’agrada, m’agrada molt. M’agrada explicar a qui ens visita què fem i com ho fem. I sobretot, transmetre l’amor amb el que fem les coses a Sant Sadurní. 

A Sant Sadurní, el 12-O ens oblidem de tot, sobretot dels colors de les banderes. Però aquest any hi ha hagut un tema de conversa recurrent. El futur del país i la possible independència de Catalunya faran que el 12-O sadurninenc desaparegui? Alguns optimistes asseguren que això no desapareixerà mai, encara que Catalunya sigui independent, que si convé, ho traslladarem a l’11 de setembre. Haurem d’esperar per veure què passa. El que sí que tinc clar és que, a Sant Sadurní, no deixarem mai de brindar amb cava. Sigui quin sigui el motiu. Visca el Cava! 

Imatge

Emili Duró, o la clau

Aquest home et remou. Et fa posar la pell de gallina, et fa entelar els ulls. Aquest home que, tot i lo ben vestit que va diries que l’han tret d’una pel·lícula dels anys 60, viatja per mil i un llocs per explicar que ser feliç és possible. I això que sembla tan senzill, avui dia, és més que necessari.

He tingut la sort de poder assistir a una de les seves conferències a Vilafranca del Penedès. Tot i haver vist ja algun dels seus vídeos per internet, escoltar-lo en directe ha estat una experiència única. És un home neguitós i parla tan ràpid que de vegades costa fins i tot entendre’l. Han estat dues hores i mitja de sarcasme, ironies i bon humor amb un missatge clar i concís: la teva vida és teva i si vols, seràs feliç.

Amb frases com “l’èxit es pot copiar” o “la intel·ligència ve de la humilitat”, aquest gurú ha aconseguit convèncer un auditori ple a vessar que la vida pot ser bonica. L’Emili parteix de la base que l’espècie humana viu massa anys. Que som l’espècie que pitjor ho tenim. Que als 40 diu, “la genètica t’abandona” i total, com que ja t’has reproduït, ja no hi fas res al món. I per això, diu, som l’espècie de les depressions i els estressos. Perquè vivim massa anys. I sembla que ell té la solució.

En fi, aquest lleidetà diu allò que segurament ja sabem però que necessitem que algú ens digui de tant en tant. Rep entre 6 i 8 trucades diàries per anar a fer xerrades arreu i no dóna a coll. Hem tingut la sort de veure’l a casa. Us recomano fermament els seus vídeos penjats a la xarxa.

Post Navigation